La nostra USEEC

Què podem fer amb les "males herbes"?és cert que mai moren? cada setmana les anem tallant però tornen a créixer!!!

Els carbassons de l'hort de la USEEC! Aviat els podrem veure! estan amb la flor en ple creixement!

Mireu com ens estan creixent els enciams!! La Relay o "Meravella d’estiu" és una varietat d’enciam batavia. El seu color verd es converteix en vermellós en els extrems de les fulles. És una planta semi-tancada que es cultiva tot l’any. Destaca pel seu vigor i grandària. 

Si, si.. aquest enciam també és de l’hort de la USEEC de l’Antoni Cumella!és de la varietat dels enciams trocadero, també anomenat enciam francès. És la varietat més tendra, i la que millor sabor dóna a les nostres amanides. L’enciam trocadero té una teixidura semicruixent, i és d’una grandària petita. Té les fulles de color verd i amb una forma semblant als pètals de les roses.

Aquest any al nostre hort ja hem plantat ENCIAMS i CARBASSONS. A Ciències Naturals estem creant unes fitxes de la Història, Propietats, Botànica, Tipus, Associacions de Conreu i altres característiques d’aquests vegetals. A Tecnologia estem aprenent el Procés del Conreu, amb la neteja del sòl, la llaurada, la sembra, el reg i la collita. Penjarem les fotografies del procés, per compartir-ho amb vosaltres! Esperem els vostres comentaris! i a final de curs, menjarem amanida ben bona!

Segons la forma del seu limbe trobarem:

A: acicular, B:linear, C:lanceolada, D:ovada, E: ovovada, F:espatulada, G: el·lípt ica, H:hastada, I: oblonga, J: orbicular, K: peltada, L: cordiforme, M: reniforme, N: lirada, O: runcinada

És l’alimentació de la planta.  Per que es produeixi, la planta necessita llum solar, diòxid de carboni i la sava bruta (aigua i sals minerals) que agafa per l’arrel. El residu  de la fotosíntesi és l’oxigen. Gràcies al regne vegetal i l’oxigen, els éssers humans podem respirar i tenir vida.

Hem trobat un drac que ens vigila les tomaqueres....

PAS 3: LA SEMBRA

 Després de preparar el sòl,cal sembrar les plantes que volem obtenir. La sembra es fa de manera diferent segons el tipus de cultiu. Bàsicament hi ha dues maneres de sembrar:amb llavors o amb planter.

Les llavors s’escampen o s’introdueixen a la terra,a mà o amb l’ajut de maquinària. El blat i altres cereals se sembren amb llavors.

Els planters,en canvi,són petites plantes que han germinat a partir de llavors en unes instal·lacions especials i que,quan tenen la mida adequada,són trasplantades al seu lloc definitiu,on continuaran el seu creixement. Aquesta tècnica de sembra s’utilitza en el cas de l’arròs,els tomàquets,l’enciam,etc.

La sembra amb llavors és més senzilla que la del planter,però no es tan efectiva. Amb el planter ens assegurem que pràcticament totes les plantes arrelaran,creixeran i donaran fruit,mentre que les llavors no sempre germinen totes,ja que se les poden menjar els ocells,els rosegadors o d’altres animals.

ADOBATGE

LA LLAURADA

LA LLAURADA

PAS 2 : LA LLAURADA

Un cop tenim el sòl net i desbrossat,s’ha de llaurar. La llaurada consisteix en trencar la capa superficial del terreny i fer sortir a la superfície la terra que hi ha a sota. Per aconseguir-ho s’utilitza una eina anomenada arada, que consisteix en una mena de ganiveta grossa amb forma corbada. Per fer-la servir cal clavar-la al terreny i després arrossegar-la.

Llaurant el sòl s’aconsegueix que la terra quedi esponjosa i estovada ,i que la capa superficial es renovi i s’oxigeni ,cosa que facilitarà el creixement dels vegetals que hi plantarem.

També es fa el procés de la desinfecció emprant fungicides i insecticides (productes tòxics) amb l’objectiu d’eliminar microorganismes que apareixen al sòl i que són perjudicials per al creixement adequat de les plantes.

En aquest pas també es realitza el procés d’adobatge on s’acondiciona el sòl amb adobs que poden ser orgànics (fems dels animals i compost o matèria vegetal descomposta) i minerals (com els fosfats, els nitrats, o altres compostos químics que aportin nutrients).

La llaurada

PAS 1 : NETEJA I DESBROSSAMENT DEL SÒL

Per poder preparar el sòl pel conreu, caldrà eliminar-ne els matolls i altres plantes silvestres.

També caldrà treure els rocs o pedres grosses que dificultarien la llaurada i l'arrelament de les plantes.

Finalment, cal anivellar-lo (eliminar-ne el pendent) tant com es pugui, per facilitar el treball de les persones i les màquines.

Presentem una sèrie d’eines i activitats que, encara que han estat habituals en la nostra història estan actualment en desús i el seu oblit és imminent. Amb això pretenem també fer un homenatge als agricultors i els nostres avantpassats.

Eines

ACTIVITATS:

Abonar.- beneficiar la terra amb abonaments orgànics o inorgànics.

Batre.- Fer sortir, a cops (o per un altre procediment mecànic), el gra de l'espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.

Llaurar.- Remoure o solcar la terra amb l’arada.

Cavar.- moure la terra, fer clots.

Collir.- Fer, recollir la collita.

Garbellar.- Netejar amb garbella.

Conrear.- Fer el treball convenient per a fertilitzar la terra.

Fumigar.- Desinfectar mitjançant fum.

Plantar.- Ficar en terra una planta o un plançó, esqueix, etc. perquè arreli.

Podar.- Tallar o llevar les branques supèrflues dels arbres, vinyes i altres plantes.

Recol·lectar.- Fer collita, arreplegar els productes que lleva la terra.

Regar.- Espargir, vessar, aigua sobre la superfície d'una terra (per fornir-li la humitat necessària per a les plantes),

Segar.- Tallar (les messes, l'herba, etc), amb la falç, amb el volant, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.

Sembrar.- Escampar o plantar la llavor d'una planta en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi neixi aquella planta.

Trasplantar.- Mudar una planta, un arbrell, etc, del lloc que és plantat a un altre, traient-lo de terra amb les arrels.

Trillar.- Passar el trill o la trilla damunt la palla de l'era per capolar-la.

Veremar.- Recollir el fruit de les vinyes. Collir els raïms, raïmar.

Esporgar o podar.- Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d'un arbre, d'un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.

Les plantes tenen tres òrgans importants:

1. L’arrel.

2. La tija.

3. Les fulles.

L’arrel

És l’origen de la planta que normalment és subterrània (està sota de la terra) i serveix per fixar-la al sòl i absorbir l’aigua i les sals minerals que són aliments de la planta.

Les diferent parts de l’arrel són: La zona nua, la zona ramificada, la zona pilífera, la zona de creixement i la zona terminal,on està la còfia.

La zona pilífera és la que absorbeix l’aigua i les sals minerals del sòl.

La còfia és una punta dura que s’encarrega de excavar, anar creixent i penetrar el sòl .

La tija

La tija és l’òrgan de la planta que sustenta la part que està a l’aire i té ramificacions.

 -Òrgan de sosteniment: És l’esquelet de la planta, és resistent i enlaira les fulles cap al cel perquè puguin captar la llum.

 -Òrgan circulatori: És la zona per on les substàncies (saba) circulen per arribar a totes les estructures de la planta.

 Tipus de tija:

-Aèria

-Aquàtica: riu o mar.

-Subterrània: cebes, alls etc.

La Fulla

La fulla és un òrgan aeri de la planta on es realitza la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos.

A travès de la fulla l’oxígen, el diòxid de carboni i el vapor d’aigua poden entrar i sortir de la planta. Aquest intercanvi de gasos ho fa per unes obertures anomenades estomes.

Activitat:

Els alumnes de 1er i 2n d’ESO de la USEEM farem un hort dins de les instal·lacions del recinte de l’institut IES Antoni Cumella.

Mitjançant la pràctica de les tècniques de conreu treballarem, d’una manera conjunta i amb una metodologia de tipus manipulatiu,els continguts de les assignatures de ciències naturals de 1er d’ESO i tecnologia de 2n.

Objectius:

1er d’ESO (El regne vegetal)

-Conèixer les característiques generals dels vegetals.

-Conèixer l’organització,les parts i les funcions vitals de les plantes.

-Identificar les carecterístiques de cada grup de plantes que permeten de classificar-les.

-Explicar el paper de les diferents estructures vegetatives i reproductores de les plantes.

-Conèixer els grups de vegetals més representatius.

-Valorar el paper dels insectes en la pol·linització i la importància de preservar les espècies vegetals.

2n d’ESO (El sector primari: Agricultura-Tècniques de conreu)

-Identificar les matèries primeres de l’alimentació i el vestit, i relacionar-les amb l’activitat tecnològica que fa possible obtenir-los.

-Reconèixer el funcionament bàsic d’obtenció de matèries primeres tèxtils i de l’alimentació.

-Prendre consciència dels canvis produïts en les necessitats humanes de l’alimentació i el vestit.

-Prendre consciència de la necessitat de cercar un equilibri entre la tecnologia i el medi ambient.

Metodologia:

Anirem treballant per unitats.

Cada unitat tindrà la seva part teòrica que es treballarà a l’aula de la USEEM i la part pràctica que s’anirà treballant a l’hort seguint els diferents passos de les Tècniques de Conreu.

Unitats:

1. Introducció teòrica al regne vegetal. Les plantes i els seus òrgans: l’arrel, la tija i les fulles.

2. Elaboració d’un mural de l’arrel i les seves parts.

3. Presentació de les eines que s’utilitzaran per fer l’hort.

4. Tècniques de conreu :

- Neteja i desbrossament del sòl.

- La llaurada

- La sembra

- El reg

- El tractament de malalties

- La collita

5. Resultat i valoracions.