Blogia
La nostra USEEC

La història de Sadako i els ocells de paper

La història de Sadako i els ocells de paper

Sadako Sasaki tenia dos anys quan van llençar la bomba sobre Hiroshima, semblava que no li havia passat res, estava alegre i vital, però nou anys després (quan en tenia onze) durant una carrera (somiava en ser corredora) li va costar molt respirar, cada dia que passava es posava més malalta i li van diagnosticar una leucèmia que havia desenvolupat com a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica i va haver de ser ingressada en un hospital.

 

La millor amiga de Sadako, Chizuko Hamamoto, la va visitar a l’hospital i li va recordar una llegenda que deia que si aconseguies plegar 1000 grues de paper (les grues són ocells sagrats al Japó), els Déus et curen la malaltia. Chizuko portava un paper daurat que va començar a plegar un cop i un altre cop fins que va fer una grua daurada i li va dir a Sadako: "Aquí tens la teva primera grua!".

 

Sadako sabia que fer grues de paper no era fàcil, però mentre les feia es donava ànims a ella mateixa. Un parell de mesos després va conèixer un altre nen amb la mateixa malaltia que ella i el va voler esperançar explicant-li la història de les grues de paper, però el nen li va respondre: "Els Déus no poden ajudar-me, jo sé que moriré demà."

 

El nen va morir aquella mateixa nit i Sadako es va espantar pensant que li tocaria viure igual sort, cosa que va passar el 25 d’octubre de 1955, amb només dotze anys i quan anava per la grua 644. Els companys de classe i amics de Sadako van acabar les grues que faltaven per a les 1000 i les van enterrar amb ella...

 

Com que, per desgràcia, Sadako no va ser la única nena que va morir a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica, els nens van decidir fer una associació per fer-li un monument a ella i en memòria de les víctimes d’Hiroshima. En només tres anys van aconseguir prou diners i van poder fer el monument de la foto, que representa Sadako amb una grua daurada entre es braços i es diu "Monument a la Pau dels Nens".

 

Cada 6 d’agost, el dia de la Pau, els nens de la ciutat pengen en el monument desitjos escrits dins els ocells de paper que ells han fet.

 

Als peus del monument hi ha una llegenda gravada en pedra que hi diu "Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: Pau al Món."

 

Tu també pots fer ocells de paper, i escriure-hi el desig que tu vulguis, amb un quadrat de paper de colors.

 

Els pedagogs hem de facilitar moltes pajarites de paper, crear il·lusions, expectatives, és igual no acabar-les, l’important és fer el camí i donar oportunitats.

 

Activitats:

 

-Saps què és una moraleja?

La idea que vol transmetre una història; el que hem aprés després de llegir una història o un conte.

-Quina és la moraleja d’aquesta història? Segurament en trobareu més d’una:

Que si un nen no pot o té dificultats hi són els altres per ajudar-lo.

Reflexa les conseqüències de les armes nuclears i la guerra.

Els japonesos quan resen sempre demanen desitjos, però són molt treballadors, perquè se’ls puguin complir. Saben que els desitjos s’han de treballar.

A la classe en Cristian ens ha ensenyat a fer ocells de paper i hi hem escrit un o dos desitjos a dins. Aquests dies hi pensem i ens esforcem perquè algun dia es puguin complir.

Fer una pajarita no és fàcil, no a tots ens ha sortit, però coma la història hem aprés que l’important és el camí i intentar-ho. Que no és tant important el final del treball, el resultat final, com l’esforç que fas pel camí.

 

Altres activitats:

-Què significa per a tu la Pau?

-Quins elements hauria de tenir un monument a la Pau?

-Ara dibuixa com t’imagines el monument a Sadako.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres