L’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (web oficial), dependent del CSIC ofereix els següents consells (web de divulgació) davant la picadura d’una medusa comuna:

• No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.

• No netejar la zona de la picadura amb aigua dolça, usar sempre aigua salada.

• Aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts usant una bossa de plàstic que contingui gel.

• Mai aplicar gel directament llevat que sigui d’aigua marina. Si el dolor persisteix convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d’hora.

• Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants.

• Si l’estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l’hospital perquè li tractin d’aquestes afeccions.

Les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, amb el que una segona picadura pot produir una reacció més severa. Es recomana a més identificar l’espècie de medusa que ha ocasionat la picadura i aplicar el tractament mèdic corresponent, que pot ser una solució saturada de sulfato de magnesi en una solució de clorur sòdic, en el cas de la medusa Pelagia noctiluca; una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic, per a la Chrysaora hysoscella; una solució saturada de sulfato magnèsic en una solució de clorur sòdic, per a la Rhizostoma pulmo i la Cotylorhiza tuberculata; i una mica de vinagre, per a la Physalia physalis. Tots aquests tipus de meduses són fàcilment identificables si el personal dels llocs de socors de platja està qualificat i compte amb mitjans suficients.

Definició de nutrició:

La nutrició és la funció vital per la qual els organismes obtenen, i després, fan servir els materials energètics i plàstics que els son necessaris per viure.

Hi ha diversos tipus de nutrició:

Nutrició autòtrofa: que fan alguns organismes com les plantes, que creen el seu propi aliment a partir del Sòl, l’aigua i el diòxid de carboni.

Nutrició heteròtrofa: es la pròpia d’organismes com els animals, que necessiten ingerir matèria orgànica, com sucres, proteïnes...

A la fotografia podem veure un animal heterótrof i carnívor: El tigre

A la fotografia podeu veure un ésser viu autótrof fotosintètic : la planta

Avui a la classe de Català hem treballat un audiovisual de les tortugues mediterrànies "Babau" que estan en perill a causa de la pesca en xarxa i en ham.

El CRAM (Centre de REcuperació d’animals marins) les està recuperant i en un 60% dels casos ho està aconseguint.

La canço traduïda la trobareu a:

http://es.youtube.com/watch?v=q-TtrloL6hI

Els éssers vius tenen vida,

La matèria inerta no te vida.

Són matèria sense vida: una roca, un robot i l'aire.

Les funcions vitals:

Els éssers vius tenen funcions vitals i aquestes són:

-Alimentar-se.

-Respirar.

-Expulsar productes de rebuig.

-Créixer.

-reproduir-se.

-percebre els canvis d'ambient i adaptar-se.

L'organització dels éssers vius

Els éssers vius estan formades per compostos químics que formen estructures cèl·lulars que s'uneixen formant les cèl·lules.

Les cèl·lules s'organitzen en teixits.

Els teixits s'organitzen òrgans.

Els òrgans s'organitzen en sistemes.

Sóc gros com un talós,

tinc ventiladors i dutxa a mida,

tothom toca el dos.

l’ elefant

Hi havia una vegada un zoo que era molt i molt petit i tenien molts animals, tots estaven bé menys un elefant. Ell es volia escapar del zoo perquè es sentia molt estret i volia anar a la selva. Un dia va tenir una idea, com ell era molt fort es podia escapar i li va dir als seus amics: us voleu vindre amb mi a la selva?. Li van respondre: val però com ho farem? L’elefant li va contestar: quan ens treguin de passeig correrem molt i ens escaparem.

Es van escapar i van pujar a l’arca de Noè i els van portar a la selva. Quan ja estaven allà es van buscar novies i les van trobar i es van casar i van tindre molts elefantets i van ser molt feliços tots els elefants.

Fi

Hi havia una vegada una noia molt esportista. Li agradava el futbol. Però no li deixaven entrar en el equip perquè és una noia.

La noia tenia un amic que jugava a futbol i ell podia parlar amb l’entrenador perquè la seva amiga pugués jugar a futbol. I va parlar amb l’entrenador i va poder jugar.

Després de tres anys la noia era una futbolera, la Ronaldiña, la millor jugadora de futbol, la que més gols marcava en tots els partits que feien al camp de futbol.

I mira que era difícil marcar gols però ella els marcava.

Al cap dels anys li van anar donant copes de guanyadora perquè això era ella: una guanyadora, la Ronaldiña, la nena de divuit anys, la millor jugadora de nois i de noies.Per sempre ella va viure el futbol com la seva gran passió, la de la Ronaldiña, la millor de totes.

Cristian Maldonado.

Descripción de Cristian

Mi nombre es Cristian, tengo 12 años y vivo en Lliçà de Munt.

Físicamente soy un poco bajito, delgado,  tengo los ojos marrones y el pelo negro. Soy feo para algunos y guapo para otros.

Mi carácter es bueno pero me enfado por nada, me considero buena persona, soy simpático, hago amigos con facilidad, soy movido y activo. Me gusta contar chistes y soy gracioso. Dicen que dibujo muy bien, aunque yo creo que  ahora ya no dibujo igual de bien que antes.

No me gusta hacer los deberes y de vez en cuando me porto mal, digo muchos tacos, en ocasiones me pongo un poco nervioso y cabezón porque no hago lo que me gusta.

Me gustan un montón los animales sobre todo los reptiles. Hace poco tenia una iguana en mi casa pero se murió, porque estuvo unos días sin bombilla, que era para calentarla. También me gustan los pájaros sobre todo los periquitos y los loros, porque son increíblemente bonitos y aprenden a hablar, porque son muy listos.

Yo vivo en un piso  con mi madre, que se llama Marga, con mi padrastro que se llama Pedro y con mis dos hermanas gemelas que se llaman Carol y Irene, ellas tienen 10 años.

Mi padre se llama Toni  y vive con su pareja Doris, ella tiene una hija mayor que yo.

Ellos viven en una casa que esta en Montcada.

Tengo muchos amigos, tanto en Lliçà como en mi nuevo cole, que hace poco que me han cambiado, y estoy aquí hace dos semanas. Algunos de mis amigos se llaman, Andriw, Pol, Máximo y Alex. Todos son de mi antiguo instituto menos el Alex que lo he conocido en el nuevo instituto que estoy ahora.

Estoy en una clase que se llama USEEM y tengo tres profesoras que se llaman: Noelia, Dàmaris y Eva y me caen muy bien. En la clase hacemos trabajos en el ordenador, muñecos de plastilina,  manualidades, y aparte de esto, intentamos trabajar todas las materias.

En este nuevo instituto me encuentro bastante bien, porque como mas, trabajo más e intento portarme mejor todos los días.