Crèdit Variable 2n ESO curs 2007-2008
Comentario: prejuicios
Prejuicios
Para mí un prejuicio es que una persona trata mal a otra, por su forma de ser, de vestir y de hablar.
A mí me ha pasado alguna vez, no he querido ir con personas de color negros y con blancos sí.
Pero casi todos los inmigrantes o latinos cantan muy bien y son otro tipo de personas, unos buenos y otros malos. La gente de color son como nosotros de la misma sangre únicamente cambia el color de la piel pero son igual a nosotros aunque hay gente que no los respeta y dicen cosas que no son verdad, es todo mentira porque ellos también son amables y simpáticos. También hay personas blancas que son malos pero otras que son buenas. La gente critica por criticar porque no sabe la realidad.
Cristian Maldonado.
Actividad de los CÓMICS
DINÁMICA DE LOS CÓMICS: 1. Los prejuicios. 2. Racismo en cadena. 3. El futuro del mundo. Antes de presentar el primer cómic que hace referencia a los prejuicios, realizamos una “lluvia de ideas” entorno a este concepto. Los alumnos expresan libremente lo que les sugiere este concepto e incluso explican experiencias propias. Después realizamos la lectura del cómic y reflexionamos sobre lo que ocurre y realizamos una valoración. De manera individual buscamos el significado del concepto de prejuicio, podemos recurrir a cualquier fuente, ya sea internet, diccionario, enciclopedia…Todos exponemos las definiciones que hemos encontrado e intentamos buscar otros conceptos que nos pueden remitir a este último. Presentamos los dos últimos cómics. Además explicamos situaciones personales, relacionadas con el tema. Para finalizar la actividad, los alumnos deben realizar una reflexión individual por escrito, dónde deben comentar los conceptos trabajados bajo su punto de vista en clase. Lluvia de ideas: - Racismo. - No me gustan las personas que provienen de otros países. - Intimidar a las personas. - Que huelen mal. - Tener una idea errónea de una persona sin conocerla antes. - Personas de color diferente al nuestro. - Tener algo contra la gente, también tenerle asco. - Juzgar. - Árabes. - Tener miedo a lo que no conoces. Definición de prejuicio: El prejuicio constituye una actitud, es decir, una predisposición personal a responder de cierta manera frente a una persona, grupo o situación. “Prejuicio es aquello que se opina sin poder justificar el por qué”. Se trata de una resistencia al cambio, a la evolución por miedo a lo desconocido. Vinculado a: - La raza. - La etnia. - La religión. - Orientación sexual. - La estética. Los prejuicios originan conceptos cómo: - La violencia. - Discriminación. - Exclusión. - Racismo. - Machismo.
Prejuicios
"El futuro del Mundo"
La història de Sadako i els ocells de paper
Sadako Sasaki tenia dos anys quan van llençar la bomba sobre Hiroshima, semblava que no li havia passat res, estava alegre i vital, però nou anys després (quan en tenia onze) durant una carrera (somiava en ser corredora) li va costar molt respirar, cada dia que passava es posava més malalta i li van diagnosticar una leucèmia que havia desenvolupat com a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica i va haver de ser ingressada en un hospital.
La millor amiga de Sadako, Chizuko Hamamoto, la va visitar a l’hospital i li va recordar una llegenda que deia que si aconseguies plegar 1000 grues de paper (les grues són ocells sagrats al Japó), els Déus et curen la malaltia. Chizuko portava un paper daurat que va començar a plegar un cop i un altre cop fins que va fer una grua daurada i li va dir a Sadako: "Aquí tens la teva primera grua!".
Sadako sabia que fer grues de paper no era fàcil, però mentre les feia es donava ànims a ella mateixa. Un parell de mesos després va conèixer un altre nen amb la mateixa malaltia que ella i el va voler esperançar explicant-li la història de les grues de paper, però el nen li va respondre: "Els Déus no poden ajudar-me, jo sé que moriré demà."
El nen va morir aquella mateixa nit i Sadako es va espantar pensant que li tocaria viure igual sort, cosa que va passar el 25 d’octubre de 1955, amb només dotze anys i quan anava per la grua 644. Els companys de classe i amics de Sadako van acabar les grues que faltaven per a les 1000 i les van enterrar amb ella...
Com que, per desgràcia, Sadako no va ser la única nena que va morir a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica, els nens van decidir fer una associació per fer-li un monument a ella i en memòria de les víctimes d’Hiroshima. En només tres anys van aconseguir prou diners i van poder fer el monument de la foto, que representa Sadako amb una grua daurada entre es braços i es diu "Monument a la Pau dels Nens".
Cada 6 d’agost, el dia de la Pau, els nens de la ciutat pengen en el monument desitjos escrits dins els ocells de paper que ells han fet.
Als peus del monument hi ha una llegenda gravada en pedra que hi diu "Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: Pau al Món."
Tu també pots fer ocells de paper, i escriure-hi el desig que tu vulguis, amb un quadrat de paper de colors.
Els pedagogs hem de facilitar moltes pajarites de paper, crear il·lusions, expectatives, és igual no acabar-les, l’important és fer el camí i donar oportunitats.
Activitats:
-Saps què és una moraleja?
La idea que vol transmetre una història; el que hem aprés després de llegir una història o un conte.
-Quina és la moraleja d’aquesta història? Segurament en trobareu més d’una:
Que si un nen no pot o té dificultats hi són els altres per ajudar-lo.
Reflexa les conseqüències de les armes nuclears i la guerra.
Els japonesos quan resen sempre demanen desitjos, però són molt treballadors, perquè se’ls puguin complir. Saben que els desitjos s’han de treballar.
A la classe en Cristian ens ha ensenyat a fer ocells de paper i hi hem escrit un o dos desitjos a dins. Aquests dies hi pensem i ens esforcem perquè algun dia es puguin complir.
Fer una pajarita no és fàcil, no a tots ens ha sortit, però coma la història hem aprés que l’important és el camí i intentar-ho. Que no és tant important el final del treball, el resultat final, com l’esforç que fas pel camí.
Altres activitats:
-Què significa per a tu la Pau?
-Quins elements hauria de tenir un monument a la Pau?
-Ara dibuixa com t’imagines el monument a Sadako.
EL DRAC I LA BRUIXA...
Hi havia una vegada un cavaller que es deia Starling, que volia rescatar a una formosa princesa que es deia Dàmaris. Aquesta princesa vivia a la muntanya más gran en un castell. Al voltant d’aquesta muntanya hi havia lava i un Drac que escupia gel.
La princesa Dàmaris es trobava molt solitària perquè una bruixa li va fer una maledicció. Per trencar aquesta maledicció necesitava el petò d’un cavaller, d’aquesta manera ella podria sortir d’aquell castell.
Hi havia una bruixa, que feia molts anys que estimava al cavaller Starling, però mai s’havia declarat degut a que no era molt bonica.
La bruixa juntament amb el Drac Oriol, van arribar a un acord: El Drac es podría casar amb la Princesa Dàmaris, i ella d’aquesta manera podría copiar el físic de la princesa per agradar al príncep. La bruixa va realitzar una poció de bellesa.
Una vegada la bruixa va convidar al príncep anar al cinema i el príncep va acceptar.
Continuarà...
Khaula i Nataly
S.Jordi
Hi havia una vegada en un petit poble, un castell enmig d’una muntanya. Estava habitat per la família Useem. A prop d’aquella muntanya hi vivia un Drac que llençà foc per la boca. Aquest Drac tenia una filla que es deia Irina, que era una Dragona que llençà sabó per la boca i pel cul.
Com que aquell Drac necessitava menjar per ell i la seva filla, anava cada setmana al poble a menjar-se el remat. Fins que un dia el Drac es va trobar que ja no hi quedava més remat. Llavors va decidir imposar un llei, per tal de seguir alimentant-se. Aquesta llei consistia en que cada setmana s’aniria menjant una persona del poble si no travava ramat.
La població va realitzar un sorteig, en aquell sorteig també entrava la princesa del poble, amb tanta mala sort que en el sorteig li va tocar a ella.
L’endemà el Drac va arribar, la princesa havia d’anar a trobar-se amb el Drac, al bosc. La princesa tota sola es va endirsar al del bosc i com que tenia tanta por... es va tirar un pet que va matar a tota la vegetació, les plantes y els arbres van care, etc...De manera que des del castell es podia observar a la Princesa.
Quan el Drac es disposava a menjarse-la, de sobte va aparèixer S.Jordi muntat en un cotxe ...li va clavar un espasa al Drac i de la sang va aparèixer un cor de xocolata . S.Jordi el va agafar i se’l va regalar a la princesa...Quan va arribar la Irina, la filla del Drac al veure al seu pare mort, ella també va morir.
S. Jordi es va donar un petó amb la princesa.
Dàmaris i Marc
El drac
Hi havia una vegada un drac petitó, era molt respectable. Però hi havia un senyor que s’anomenava Cristian, que era molt dolent perquè secrestava a tothom. Al cap d’uns anys el drac es va fer gran. El drac va conèixer a una bonica princesa que es deia Nataly, i tots dos es van enamorar. Però el pare de la princesa volia que la seva filla es casés amb el senyor dolent, el Cristian. La mare de la princesa, que es deia Noelia, estava d’acord amb que la seva filla es casés amb el Drac, perquè era molt bo i els dos s’estimaven...però el seu pare insistia. El Drac un dia va decidir que l’única solució era lluitar contra el Cristian. - Pimmmmmm pAMMMM pUMMMmmmmmm-. El Cristian va guanyar primer, però el Drac va treure forces i a la segona baralla, el Drac va guanyar. - Beeeeeeeeeeeeeeé!!!- exclamà la mare de la princesa. - Noooooooooooooo- Digué el Cristian. El Drac li va demanar matrimoni a la princesa Nataly, però estava molt preocupat perquè en realitat no es podien casar, perquè ell era un Drac. Però va aparèixer una Fada fantàstica, que es deia Nina. Aquesta Fada va preparar un poció i li va donar al Drac perquè se la prengués. I així ho va fer el Drac...De sobte es va convertir en Brad Pitt. Finalment van celebrar un gran casament, una festa al castell i van rebre molts regals dels convidats. La Noelia, la mare de la princesa, els va regalar un ferrari. Ina i Cristian
Sant Jorki
Sant Jorki era un motorista que viatjava per tot el món amb la seva preciosa moto ...buscant una mica d’acció.
Però li van dir que havia d’anar a la ciutat de Galactic City per salvar a una noi de nom Afrodita.
En aquella ciutat hi vivia un gos de tres caps, Snuc, que aterroritzava a tota la població. Snuc tenia amagada a una preciosa noia en una cambra secreta amb ratjos laser.
Les forces especials de Galactic City, van demanar-li ajuda a sant Jorki. Ell es va comprometre en ajudar-los però a canvi demanava una condició: que si matava al gos, es quedaria amb la noia . El agents van acceptar la seva condició.
Sant Jorki va anar a buscar al gos al bosc de les males meravelles on hi vivia.
En el bosc Sant Jorki es va trobar amb un bell amic que es deia Peter. Aquest li va demanar que li expliqués on anava i Sant Jorki li explicá la seva missió...
Peter li portà on podia trobar al gos per lluitar contra ell. Al cap d’unes hores ...Jorker i Peter van arribar.
Sant Jorki es va quedar lluitant amb el Gos Snuc, mentre Peter buscava la manera de trobar a la noia i salvar-la.
Quan Peter estava caminant per un passadís d’aquella terrible cova, va trepitjar una petita pedra. De sobte es va obrir una porta, situada davant d’ell. Peter de seguida va entrar i es va trobar amb uns signes que explicaven com es podia obrir la porta de la cambra secreta, on es trobava amagada la princesa...
Peter va sortir ràpidament de la cova i li va dir a Sant Jorki:
- Quan matis al Gos , del seu cor sortirà una clau...- .
Rapidament Sant Jorki va saltar molt i molt alt ...i amb un cop li va tallar els caps del Gos.
Va agafar la clau i va anar a la cova on estava la princesa tancada.
Quan va arribar va obrir la porta i van agafar la noia.
Tots dos es van enamorar i finalment es van casar.
Oriol i Starling.
ELS NOUS CONTES DE SANT JORDI...
Activitat: La llegenda de Sant Jordi
A partir de la presentació del conte de Sant Jordi que tots coneixem... Els alumenes han de construir una nova llegenda, amb nous personatges, nous escenaris i en definitiva construir una nova història que potser al llegir-la ens pot arribar a remetre pensar en el conte original degut a que s’han conservat alguns elements del conte original.
Primerament, es realitza una presentació de la llegenda de Sant Jordi, que es llegeix als alumnes. Després d’analitzar una mica els elements que intervenen en la historia, els alumnes creen els seus propis contes en parelles. Una vegada s’ha creat, s’identifiquen les característiques més rellevants dels principals protagonistes del conte. Finalment es creen els dibuixos il·lustratius.
L’activitat es realitzar en parelles, on el propis alumnes van tenir la llibertat d’escollir la seva parella de treball.
Objectius:
- Impulsar la llibertat d’expressió i la creació col·lectiva .
- Augmentar la creativitat, l’iniciativa, la motivació i crear una mirada més oberta per part de cada alumne.
- Comprendre i transformar textos tradicionals, mostrant interès i alhora gaudir del resultat obtingut.
- Promoure el treball en equip.
- Produir textos escrits amb l’estil personal.