EMBARCACIÓ CLÍPER
L'ACCIDENT DEL ZEPELÍ HINDENBURG
EL CLÍPER I EL DIRIGIBLE HINDENBURG
a) Quin tipus d'embarcació és un clipper, quan es va utilitzar i per què.
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d'aparell, bé que solia arborar aparell rodó o de veles de ganivet. Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàl·lic; de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar (amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega), l'eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega; així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana. Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit. La guerra de Secessió nord-americana comportà l'aparició d'un tipus de clíper anomenat mitjà o modificat, en què hom modificà el tipus d'aparell i la forma del buc per tal que pogués transportar més càrrega Els primers clípers foren construïts a Norfolk, Virgínia, i s'usaren molt en viatges transoceànics per a transports lleugers. Ha servit d'inspiració per a nombrosos models d'embarcacions de pesca i iots. N'és un exemple clàssic el Cutty Sark, construït el 1870, que es mantingué en servei comercial fins el 1922.
b) Quin accident va partir el dirigible Hindenburg: quan, on i per què va succeir i quines conseqüències va tenir per a la navegació aèria.
El LZ 129 Hindenburg va ser un dirigible alemany tipus zepelí destruït a causa d'un incendi quan aterrava en Nova Jersei el 6 de maig de 1937, causant la mort a un total de 35 persones. L'accident va ser àmpliament coberts pels mitjans de l'època i va suposar la fi dels dirigibles com mitjà de transport. Es va observar espurnes extenses i inermes d'electricitat estàtica (Havia agut una tempesta elèctrica i l'aire estava carregat elèctricament ). Sobtadament, es va calar foc en la part superior de la popa, estenent-se gairebé instantàniament per tot el dirigible mentre l'estructura queia lentament sobre els passatgers que saltaven des de una altura de 15m i marins que ajudaven en les maniobres. Va quedar destruït per complet en menys de 40 s i el seu esquelet va romandre llarg temps en el sòl fins que va ser venut com ferralla.
La Tardor
La cèl·lula vegetal
La cèl·lula animal
Les Funcions Vitals dels èssers vius. (1)
Alimentació i nutricio
Mitjançant l’ alimentació,els éssers vius incorporem substàncies del medi que ens envolta.
Les subtàncies arriben a l’ interior de les cèl.lules i es transformen per mitjans de relacions quimiques en:
- energia :necessària per dur a terme les funcions vitals.
- matèria: per créixer i reparar les parts danyades de l’organisme.
La respiració:
Amb la respiració els éssers vius obtenim l’ energia que contenen els aliments que arriben a l’ interior de les cèl.lules.
Els éssers vius (animals,vegetals, fongs i microorganismes) al respirar prenem oxígen i expulsem diòxid de carboni.
Excreció de productes de rebuig
L` alimentació i la respiració produeixen substàncies que si s’acumulen són perjudicials per l’organisme.
L’excreció és el procés pel qual aquestes substàncies de rebuig són expulsades a l’exterior.
Els animals expulsen diòxid de carboni (per l’aparell respiratori), aigua i amoniac per l’ aparell excretor.
Les plantes expulsen diòxid de carboni (durant la nit), oxígen i aigua per les fulles.
El manteniment de la vida
Els éssers vius tenen vida,
La matèria inerta no te vida.
Són matèria sense vida: una roca, un robot i l'aire.
Les funcions vitals:
Els éssers vius tenen funcions vitals i aquestes són:
-Alimentar-se.
-Respirar.
-Expulsar productes de rebuig.
-Créixer.
-reproduir-se.
-percebre els canvis d'ambient i adaptar-se.
L'organització dels éssers vius
Els éssers vius estan formades per compostos químics que formen estructures cèl·lulars que s'uneixen formant les cèl·lules.
Les cèl·lules s'organitzen en teixits.
Els teixits s'organitzen òrgans.
Els òrgans s'organitzen en sistemes.
Benvinguda curs 2008-2009
La Unitat de Suport d’Educació Especial amb suport clínic de l’ I.E.S. Antoni Cumella us dóna la benvinguda al nou curs escolar 2008-2009!!Us desitjem una bona entrada de curs!aviat us anirem informant i compartirem amb vosaltres totes les activitats que anem fent!! 
L'amic de l'hort
Hem trobat un drac que ens vigila les tomaqueres....
Tècniques de Conreu
PAS 3: LA SEMBRA
Després de preparar el sòl,cal sembrar les plantes que volem obtenir. La sembra es fa de manera diferent segons el tipus de cultiu. Bàsicament hi ha dues maneres de sembrar:amb llavors o amb planter.
Les llavors s’escampen o s’introdueixen a la terra,a mà o amb l’ajut de maquinària. El blat i altres cereals se sembren amb llavors.
Els planters,en canvi,són petites plantes que han germinat a partir de llavors en unes instal·lacions especials i que,quan tenen la mida adequada,són trasplantades al seu lloc definitiu,on continuaran el seu creixement. Aquesta tècnica de sembra s’utilitza en el cas de l’arròs,els tomàquets,l’enciam,etc.
La sembra amb llavors és més senzilla que la del planter,però no es tan efectiva. Amb el planter ens assegurem que pràcticament totes les plantes arrelaran,creixeran i donaran fruit,mentre que les llavors no sempre germinen totes,ja que se les poden menjar els ocells,els rosegadors o d’altres animals.
ADOBATGE
LA LLAURADA
LA LLAURADA
Activitats transversals
Hem anomenat així aquelles activitats on treballem les competències bàsiques des d’un punt de vista de tot el currículum en contraposició a aquelles activitats que fem per aprendre continguts específics.
Per exemple, en l’activitat sobre l’alimentació que hem fet aquesta setmana hem treballat la salut, els nutrients, els hàbits personals i la imatge corporal.
La propera setmana treballarem l'Arbre dels desitjos...
La llaurada
Tècniques de Conreu
PAS 2 : LA LLAURADA
Un cop tenim el sòl net i desbrossat,s’ha de llaurar. La llaurada consisteix en trencar la capa superficial del terreny i fer sortir a la superfície la terra que hi ha a sota. Per aconseguir-ho s’utilitza una eina anomenada arada, que consisteix en una mena de ganiveta grossa amb forma corbada. Per fer-la servir cal clavar-la al terreny i després arrossegar-la.
Llaurant el sòl s’aconsegueix que la terra quedi esponjosa i estovada ,i que la capa superficial es renovi i s’oxigeni ,cosa que facilitarà el creixement dels vegetals que hi plantarem.
També es fa el procés de la desinfecció emprant fungicides i insecticides (productes tòxics) amb l’objectiu d’eliminar microorganismes que apareixen al sòl i que són perjudicials per al creixement adequat de les plantes.
En aquest pas també es realitza el procés d’adobatge on s’acondiciona el sòl amb adobs que poden ser orgànics (fems dels animals i compost o matèria vegetal descomposta) i minerals (com els fosfats, els nitrats, o altres compostos químics que aportin nutrients).
Tècniques de conreu
PAS 1 : NETEJA I DESBROSSAMENT DEL SÒL
Per poder preparar el sòl pel conreu, caldrà eliminar-ne els matolls i altres plantes silvestres.
També caldrà treure els rocs o pedres grosses que dificultarien la llaurada i l'arrelament de les plantes.
Finalment, cal anivellar-lo (eliminar-ne el pendent) tant com es pugui, per facilitar el treball de les persones i les màquines.
Sóc gros com un talós,
tinc ventiladors i dutxa a mida,
tothom toca el dos.
l’ elefant
Hi havia una vegada un zoo que era molt i molt petit i tenien molts animals, tots estaven bé menys un elefant. Ell es volia escapar del zoo perquè es sentia molt estret i volia anar a la selva. Un dia va tenir una idea, com ell era molt fort es podia escapar i li va dir als seus amics: us voleu vindre amb mi a la selva?. Li van respondre: val però com ho farem? L’elefant li va contestar: quan ens treguin de passeig correrem molt i ens escaparem.
Es van escapar i van pujar a l’arca de Noè i els van portar a la selva. Quan ja estaven allà es van buscar novies i les van trobar i es van casar i van tindre molts elefantets i van ser molt feliços tots els elefants.
Fi