Hola me llamo Jose, tengo 14 años y soy de Granollers. Me gusta jugar a la psp, la wwe  y fútbol americano.

Soy un chico guapo, bajo, divertido, majo, simpático. Soy amigo de mis amigos.

Tengo una hermana de 20 años y se llama Mónica y tengo dos perros pequeños uno se llama Jou i el otro Nana.

Mi asignatura favorita es gimnasia para estar en forma.

Mi animal favorito son las águilas.

Los fines de semana salgo con mis amigos o al msn.

En este nuevo instituto no conozco a mucha gente.

3.3.1 Unitats de suport a l’educació especial

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.

Els professionals assignats a aquestes unitats han de prioritzar l’elaboració, coordinadament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics o adaptats que facilitin la participació d’aquest alumnat en les activitats generals del grup i l’acompanyament, quan calgui, d’aquests alumnes en les activitats a l’aula ordinària, col·laborant en el procés educatiu de l’alumnat. Així mateix, desenvoluparan activitats específiques, individuals o en grup reduït, quan els alumnes ho requereixin.

Els alumnes amb necessitats educatives especials han de formar part d’un grup ordinari.

En la presa de decisions referides a l’alumnat amb necessitats educatives especials ha de participar el professorat mitjançant els equips docents i la comissió d’atenció a la diversitat.

L’alumnat atès pels professionals de la USEE té com a marc curricular de referència amb caràcter general el mateix que s’estipula per al conjunt de l’alumnat, reflectit en el projecte educatiu. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla individual. Serà l’equip docent qui establirà els criteris treballant de manera coordinada amb la comissió d’atenció a la diversitat.

El professorat de la USEE ha de col·laborar amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria individual dels alumnes que atén i el seguiment del seu procés d’aprenentatge i ha d’aportar a la comissió d’avaluació tota la informació sobre l’evolució de l’alumne/a en aquelles àrees en què tingui una intervenció directa, aportant elements per a la valoració dels aprenentatges i el seu procés de maduresa. Així mateix, tot el professorat que imparteixi docència a l’alumne/a ha d’aportar les valoracions corresponents. La junta d’avaluació pot preveure la possibilitat de fer una sessió d’avaluació complementària per a avaluar l’alumnat atès amb professionals de la USEE.

A efectes d’aquestes instruccions, es consideren unitats de suport a l’educació especial les unitats definides com d’educació especial en l’article 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

21.4.3 El professorat d’unitats de suport a l’educació especial

En els centres que disposin d’unitats de suport a l’educació especial els especialistes assignats a aquestes unitats centraran la seva intervenció a desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible i adequat, la participació de l’alumnat de la unitat en les activitats de l’aula ordinària i del centre.

Així, aquests especialistes d’educació especial hauran de:

1. Elaborar, amb la col·laboració de l’EAP i del professorat del centre, el pla d’atenció educativa a l’alumnat de la unitat: prioritats educatives, formes de participació en les activitats de l’aula ordinària, activitats d’atenció individual o en grup reduït, criteris de seguiment i d’avaluació...

2. Elaborar materials específics o adaptats que facilitin l’aprenentatge i la participació de l’alumnat en les activitats del grup ordinari.

3. Acompanyar els alumnes de la unitat en la seva participació en les activitats de l’aula ordinària.

4. Desenvolupar les activitats específiques, individuals i en grup reduït, que els alumnes de la unitat requereixin.

5. Formular les propostes de modificació curricular, de caràcter individual i, si escau, de grup, de l’alumnat de la unitat.

6. Fer el seguiment i la tutoria individual de l’alumnat que atén.

L’atenció per part dels professionals assignats com a suport a l’educació especial s’ha de proporcionar, sempre que sigui possible i adequat en situacions generals o ordinàries, i quan sigui necessari en situacions de grups reduïts d’alumnes, en situacions d’atenció individual o en altres formes d’agrupament d’alumnat.

Els suports dels especialistes tenen la finalitat de proporcionar a l’alumnat amb necessitats educatives especials condicions adequades per al progrés en l’adquisició de les capacitats establertes en el currículum de l’etapa i per a la seva participació en les activitats generals de les aules ordinàries i del centre.

22.1.4 Educadors i educadores d’educació especial

a) Funcions

Correspon als educadors i educadores d’educació especial:

· Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits, d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres d’educació especial.

· Participar en el projecte educatiu del centre.

· Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres-tutors i els especialistes.

· Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge.

La direcció del centre vetllarà perquè el suport d’aquest personal afavoreixi el desenvolupament de l’autonomia personal i millora de la qualitat de vida d’aquest alumnat.

Em dic Iria. Sóc alta prima i simpàtica. Em va costar una mica adaptar-me a la ussem però crec que per mi és el millor lloc on puc estar fins que estigui bé. Aquí tens una atenció individualitzada i és millor. T`ho explico perquè és difícil tenir un ritme si no fas cas a lo que et diuen. Fa un mes que no he estat a la useem i per això ara no faig molta cosa perquè he estat en un hospital perquè m’ajudessin a estar millor i ara que he tornat tothom s’ha preocupat per mi i m’han ajudat quan jo he volgut. Es mereixen més pel que estan fent per mi i pels demés.

La meva família és maca: tinc dos cosins una noia i un nen que el meu cosí es diu victor i te leucemia i que ho està passant malament però la família i jo l’estem ajudant perquè ho pugui superar. Els amics pufffff, una mica trapelles però em cauen molt bé però ara m’agrada estar a casa amb la meva família perqué així es millor per mi perquè a tota la família la trobo a faltar.

Visc a Granollers nord. Em junto en el barri de Bellavista amb els meus amics. Són la pera, però i ha alguns que no valen tant la pena. Abans vivia a Parets: era un poble petit i maco. Sempre anava al cole de Nostra Senyora de Montserrat. Anava al pavelló a fer bàsquet, m’ho passava fenomenal, però ara ja estic cansada del bàsquet i ara fa poc que acabo de acabar un curs de hip hop en el grá que és un equip juvenil per joves. Però com que no anava casi mai la meva mare va dir que per no anar et quedes aquí a casa i et desapunto. Jo a la meva vida he fet molt exercici físic, vaig anar també a les piscines perquè tinc una escoliosis però em vaig cansar. I no sé què més dir..... molts petons i molts adewsssss.........ejejejejejej xd.

 Em dic Sandra i tinc 14 anys, visc a Santa Eulàlia de Ronçana i porto 8 mesos aquí i no m’ agrada. Jo vivia a Barcelona i és el que m’agrada.

La meva mare es diu Montse, el meu padrastre es diu Juan Antoni i la meva germana es diu Andrea que és molt pesada, sempre ens estem barallant.

El meu animal preferit és el cavall i m’encanta muntar-hi, també m’agrada parlar amb els amics per el messenger però de vegades m’avorreixo, on més m’avorreixo és a casa meva ara que he conegut a noies a l’altre institut doncs quedo amb elles per Granollers fins les 9:30h que em ve a recollir la meva mare amb el cotxe.

La meva mare de vegades s’emprenya amb mi perquè no li faig cas, ara estic millor a casa, abans estava molt malament amb la meva mare.

Jo sóc una noia simpàtica, agradable, però quan algú m’emprenya doncs m’enfado molt, de vegades sóc capaç de fer moltes coses perquè quan estic molt nerviosa no em controlo. A casa meva tinc un gos i dos hàmsters.

Em dic Marc Ros Cabrera. Tinc tretze anys i visc a Granollers.

Físicament, sóc alt, tinc els ulls verds i el cabell castany. Porto unes ulleres de color vermell. Tinc les celles juntes. Porto cueta.

Sóc un noi tímid, sóc desordenat, intel·ligent, amable, sóc amic dels meus amics, m’agrada dibuixar. De moment no sé el que vull ser de gran. No tinc cap assignatura preferida.

Sóc mogut i actiu, i em costa parar quiet. No sóc gaire bon estudiant. Molt sovint m’oblido de fer els deures. Em costa fer cas als professors, i molt sovint, s’enfaden amb mi i em castiguen. Al final, però, acabo aprovant la majoria d’assignatures. Els meus pares sovint també s’enfaden amb mi.

Intento ser amigable, però sovint acabo per quedar-me sol. Sovint no em conformo amb el que em donen, i en vull més. M’encanta la Nintendo Wii, i també la saga de videojocs de Nintendo “The Legend of Zelda”.

Tinc una conilla nana que es diu Lluna,i la vaig portar un dia a classe,i vaig fer un “Power Point” sobre conills nans.

Aquesta descripció la dedico als meus pares.

Integrar el cinema com a recurs pedagògic en la realitat educativa actual. Creiem necessària la presència del llenguatge de les imatges per transmetre valors, actituds, coneixements  i aprendre a ser crítics davant determinats models de comportament.

Aquest mitjà audiovisual ens permet exercitar aspectes transversals del currículum i, per les característiques del nostre alumnat, farem especial èmfasi en el treball emocional.

Finalment, valorar el cinema com una activitat que va més enllà de l’entreteniment.

Abans i després del visionat de la pel·lícula treballarem un dossier confeccionat per a aquell film.

Activitat: La llegenda de Sant Jordi

A partir de la presentació del conte de Sant Jordi que tots coneixem... Els alumenes han de construir una nova llegenda, amb nous personatges, nous escenaris i en definitiva construir una nova història  que potser al llegir-la ens pot arribar a remetre pensar en el conte original degut a que s’han conservat alguns elements del conte original.

Primerament, es realitza una presentació de la llegenda de Sant Jordi, que es llegeix als alumnes. Després d’analitzar una mica els elements que intervenen en la historia, els alumnes creen els seus propis contes en parelles. Una vegada s’ha creat, s’identifiquen les característiques més rellevants dels principals protagonistes del conte. Finalment es creen els dibuixos il·lustratius.

L’activitat es realitzar en parelles, on el propis alumnes van tenir la llibertat d’escollir la seva parella de treball.

Objectius:

-          Impulsar la llibertat d’expressió i la creació col·lectiva .

-          Augmentar la creativitat, l’iniciativa, la motivació i crear una mirada més oberta per part de cada alumne.

-          Comprendre i transformar textos tradicionals, mostrant interès i alhora gaudir del resultat obtingut.

-          Promoure el treball en equip.

-          Produir textos escrits amb l’estil personal.

Sant Jorki era un motorista que viatjava per tot el món amb la seva preciosa moto ...buscant una mica d’acció.

Però li van dir que havia d’anar a la ciutat de Galactic City per salvar a una noi de nom Afrodita.

En aquella ciutat hi vivia un gos de tres caps, Snuc, que aterroritzava a tota la població. Snuc tenia amagada a una preciosa noia en una cambra secreta amb ratjos laser.

Les forces especials de Galactic City, van demanar-li ajuda a sant Jorki. Ell es va comprometre en ajudar-los però a canvi demanava una condició: que si matava al gos, es quedaria amb la noia . El agents van acceptar la seva condició.

Sant Jorki va anar a buscar al gos al bosc de les males meravelles on hi vivia.

En el bosc Sant Jorki es va trobar amb un bell amic que es deia Peter. Aquest li va demanar que li expliqués on anava i Sant Jorki li explicá la seva missió...

Peter li portà on podia trobar al gos per lluitar contra ell. Al cap d’unes hores ...Jorker i Peter van arribar.

Sant Jorki es va quedar lluitant amb el Gos Snuc, mentre Peter buscava la manera de trobar a la noia i salvar-la.

Quan Peter estava caminant per un passadís d’aquella terrible cova, va trepitjar una petita pedra. De sobte es va obrir una porta, situada davant d’ell. Peter de seguida va entrar i es va trobar amb uns signes  que explicaven com es podia obrir la porta de la cambra secreta, on es trobava amagada la princesa...

Peter va sortir ràpidament de la cova i li va dir a Sant Jorki:

 - Quan matis al Gos , del seu cor sortirà una clau...- .

Rapidament Sant Jorki va saltar molt i molt alt ...i amb un cop li va tallar els caps del Gos.

Va agafar la clau i va anar a la cova on estava la princesa tancada.

Quan va arribar va obrir la porta i van agafar la noia.

Tots dos es van enamorar i finalment es van casar.

 Oriol i Starling.

Hi havia una vegada un drac petitó, era molt respectable. Però hi havia un senyor que s’anomenava Cristian, que era molt dolent perquè secrestava a tothom. Al cap d’uns anys el drac es va fer gran.

El drac va conèixer a una bonica princesa que es deia Nataly, i tots dos es van enamorar. Però el pare de la princesa volia que la seva filla es casés amb el senyor dolent, el Cristian. La mare de la princesa, que es deia Noelia, estava d’acord amb que la seva filla es casés amb el Drac, perquè era molt bo i els dos s’estimaven...però el seu pare insistia. 

El Drac un dia va decidir que l’única solució era lluitar contra el Cristian.

-   Pimmmmmm pAMMMM pUMMMmmmmmm-. El Cristian va guanyar primer, però el Drac va treure forces i a la segona baralla, el Drac va guanyar.

-   Beeeeeeeeeeeeeeé!!!- exclamà la mare de la princesa.

-   Noooooooooooooo- Digué el Cristian.

El Drac li va demanar matrimoni a la princesa Nataly, però estava molt preocupat perquè en realitat no es podien casar, perquè ell era un Drac. Però va aparèixer una Fada fantàstica, que es deia Nina. Aquesta Fada va preparar un poció i li va donar al Drac perquè se la prengués. I així ho va fer el Drac...De sobte es va convertir en Brad Pitt.

Finalment van celebrar un gran casament, una festa al castell i van rebre molts regals dels convidats. La Noelia, la mare de la princesa, els va regalar un ferrari.

 Ina i Cristian

Hi havia una vegada en un petit poble, un castell enmig d’una muntanya. Estava habitat  per la família Useem. A prop d’aquella muntanya hi vivia un Drac que llençà foc per la boca. Aquest Drac tenia una filla que es deia Irina, que era una Dragona que llençà sabó per la boca i pel cul.

Com que aquell Drac necessitava menjar per ell i la seva filla, anava cada setmana al poble a menjar-se el remat. Fins que un dia el Drac es va trobar que ja no hi quedava més remat. Llavors va decidir imposar un llei, per tal de seguir alimentant-se. Aquesta llei consistia en que cada setmana s’aniria menjant una persona del poble si no travava ramat. 

La població va realitzar un sorteig, en aquell sorteig també entrava la princesa del poble, amb tanta mala sort que en el sorteig li va tocar a ella.

L’endemà el Drac va arribar, la princesa havia d’anar a trobar-se amb el Drac, al bosc. La princesa  tota sola es va endirsar al del bosc i com que tenia tanta por... es va tirar un pet que va matar a tota la vegetació, les plantes y els arbres van care, etc...De manera que des del castell es podia observar a la Princesa.

Quan el Drac es disposava a menjarse-la, de sobte va aparèixer S.Jordi muntat en un cotxe ...li va clavar un espasa al Drac i de la sang va aparèixer un cor de xocolata . S.Jordi el va agafar i se’l va regalar a la princesa...Quan va arribar la Irina, la filla del Drac al veure al seu pare mort, ella també va morir.

S. Jordi es va donar un petó amb la princesa.

 Dàmaris i Marc

Hi havia una vegada un cavaller que es deia Starling, que volia rescatar a una formosa princesa que es deia Dàmaris. Aquesta princesa vivia a la muntanya más gran en un castell. Al voltant d’aquesta muntanya hi havia lava i un Drac que escupia gel.

La princesa Dàmaris es trobava molt solitària perquè una bruixa li va fer una maledicció. Per trencar aquesta maledicció necesitava el petò d’un cavaller, d’aquesta manera ella podria sortir d’aquell castell.

Hi havia una bruixa, que feia molts anys que estimava al cavaller Starling, però mai s’havia declarat degut a que no era molt bonica.

La bruixa juntament amb el Drac Oriol, van arribar a un acord: El Drac es podría casar amb la Princesa Dàmaris, i ella d’aquesta manera podría copiar el físic de la princesa per agradar al príncep. La bruixa va realitzar una poció de bellesa.

Una vegada la bruixa va convidar al príncep anar al cinema i el príncep va acceptar.    

Continuarà...

Khaula i Nataly

Activitat:

Els alumnes de 1er i 2n d’ESO de la USEEM farem un hort dins de les instal·lacions del recinte de l’institut IES Antoni Cumella.

Mitjançant la pràctica de les tècniques de conreu treballarem, d’una manera conjunta i amb una metodologia de tipus manipulatiu,els continguts de les assignatures de ciències naturals de 1er d’ESO i tecnologia de 2n.

Objectius:

1er d’ESO (El regne vegetal)

-Conèixer les característiques generals dels vegetals.

-Conèixer l’organització,les parts i les funcions vitals de les plantes.

-Identificar les carecterístiques de cada grup de plantes que permeten de classificar-les.

-Explicar el paper de les diferents estructures vegetatives i reproductores de les plantes.

-Conèixer els grups de vegetals més representatius.

-Valorar el paper dels insectes en la pol·linització i la importància de preservar les espècies vegetals.

2n d’ESO (El sector primari: Agricultura-Tècniques de conreu)

-Identificar les matèries primeres de l’alimentació i el vestit, i relacionar-les amb l’activitat tecnològica que fa possible obtenir-los.

-Reconèixer el funcionament bàsic d’obtenció de matèries primeres tèxtils i de l’alimentació.

-Prendre consciència dels canvis produïts en les necessitats humanes de l’alimentació i el vestit.

-Prendre consciència de la necessitat de cercar un equilibri entre la tecnologia i el medi ambient.

Metodologia:

Anirem treballant per unitats.

Cada unitat tindrà la seva part teòrica que es treballarà a l’aula de la USEEM i la part pràctica que s’anirà treballant a l’hort seguint els diferents passos de les Tècniques de Conreu.

Unitats:

1. Introducció teòrica al regne vegetal. Les plantes i els seus òrgans: l’arrel, la tija i les fulles.

2. Elaboració d’un mural de l’arrel i les seves parts.

3. Presentació de les eines que s’utilitzaran per fer l’hort.

4. Tècniques de conreu :

- Neteja i desbrossament del sòl.

- La llaurada

- La sembra

- El reg

- El tractament de malalties

- La collita

5. Resultat i valoracions.

Hi havia una vegada un noi que li encantava tocar la guitarra, estava obsessionat. La seva mare li va comprar una guitarra de segona mà perquè no tenien molts diners per poder comprar una de nova.

Un dia el noi estava mirant la tele i va veure un anunci d’un programa per tocar la guitarra, el noi hi va trucar i li van dir que anés a fer-li les proves en una setmana.

Ja va arribar el dia especial pel noi i estava molt nerviós. Ja les va fer i li van dir que el trucarien per si l’han agafat o no.

Ja han passat dues setmanes i no el trucaven. Un dia per la tarda a les 8:45h van trucar i li van donar una bona notícia: el van agafar.

Així el noi es va fer ric, famós i es va poder comprar una guitarra nova.

Les plantes tenen tres òrgans importants:

1. L’arrel.

2. La tija.

3. Les fulles.

L’arrel

És l’origen de la planta que normalment és subterrània (està sota de la terra) i serveix per fixar-la al sòl i absorbir l’aigua i les sals minerals que són aliments de la planta.

Les diferent parts de l’arrel són: La zona nua, la zona ramificada, la zona pilífera, la zona de creixement i la zona terminal,on està la còfia.

La zona pilífera és la que absorbeix l’aigua i les sals minerals del sòl.

La còfia és una punta dura que s’encarrega de excavar, anar creixent i penetrar el sòl .

La tija

La tija és l’òrgan de la planta que sustenta la part que està a l’aire i té ramificacions.

 -Òrgan de sosteniment: És l’esquelet de la planta, és resistent i enlaira les fulles cap al cel perquè puguin captar la llum.

 -Òrgan circulatori: És la zona per on les substàncies (saba) circulen per arribar a totes les estructures de la planta.

 Tipus de tija:

-Aèria

-Aquàtica: riu o mar.

-Subterrània: cebes, alls etc.

La Fulla

La fulla és un òrgan aeri de la planta on es realitza la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos.

A travès de la fulla l’oxígen, el diòxid de carboni i el vapor d’aigua poden entrar i sortir de la planta. Aquest intercanvi de gasos ho fa per unes obertures anomenades estomes.

Els alumnes de la USEEM expressen mitjançant l’art aquelles emocions que no saben expressar amb paraules. Fins i tot, de vegades, projecten preocupacions i resolen conflictes.

Què es treballa amb l’Arteràpia?

L’art com a  teràpia és una eina que permet entrar en contacte amb nosaltres mateixos, explorar i deixar sorgir les nostres imatges interiors, expressar-les i transformar-les, transmutar-les. És una finestra directa al nostre inconscient, a l’inconscient col·lectiu, al poder que genera i comparteix vida. El gest creador ens uneix amb els altres, ens permet expressar-nos de manera diferent i enriquidora, ens fa créixer, ens conté i ens nodreix, desenvolupa la nostra capacitat d’estar de manera activa en el món.
Els beneficis d’aquesta expressió creativa són coneguts en la història de tots els temps i de totes les cultures del món. Reprendre-la és regressar a les arrels de l’equilibri cos- ment- esperit que coneixien els nostres avantpassats, i inscriure’l en la nostra vida actual, és un repte, un gaudir, un compartir diferent. Arteràpia és la utilització de tècniques artístiques, per a l’acte-coneixement, el desenvolupament personal, la millora de la salut i la qualitat de vida. La Psicologia Humanista considera que l’ésser humà sa és aquell que desenvolupa tot el seu potencial, la qual cosa inclou la creativitat. Mitjançant l’ús de materials artístics: modelatge, pintura, veu, moviment, màscares, fotografia,... sense necessitat d’experiència prèvia, ni llargs aprenentatges tècnics. El Arteràpia posa l’èmfasi en l’escolta interior, l’atenció i l’espontaneïtat.

Prejuicios

Para mí un prejuicio es que una persona trata  mal a otra, por su forma de ser, de vestir y de hablar.

A mí me ha pasado alguna vez, no he querido ir con personas de color negros y con blancos sí.

Pero casi todos los inmigrantes o latinos cantan muy bien y son otro tipo de personas, unos buenos y otros malos.  La gente de color son como nosotros de la misma sangre únicamente cambia el color de la piel pero son igual a nosotros aunque hay gente que no los respeta  y dicen cosas que  no son verdad, es todo mentira porque ellos también son amables y simpáticos. También hay personas blancas que son malos pero otras que son buenas. La gente critica por criticar porque no sabe la realidad.

Cristian Maldonado.

Sadako Sasaki tenia dos anys quan van llençar la bomba sobre Hiroshima, semblava que no li havia passat res, estava alegre i vital, però nou anys després (quan en tenia onze) durant una carrera (somiava en ser corredora) li va costar molt respirar, cada dia que passava es posava més malalta i li van diagnosticar una leucèmia que havia desenvolupat com a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica i va haver de ser ingressada en un hospital.

La millor amiga de Sadako, Chizuko Hamamoto, la va visitar a l’hospital i li va recordar una llegenda que deia que si aconseguies plegar 1000 grues de paper (les grues són ocells sagrats al Japó), els Déus et curen la malaltia. Chizuko portava un paper daurat que va començar a plegar un cop i un altre cop fins que va fer una grua daurada i li va dir a Sadako: "Aquí tens la teva primera grua!".

Sadako sabia que fer grues de paper no era fàcil, però mentre les feia es donava ànims a ella mateixa. Un parell de mesos després va conèixer un altre nen amb la mateixa malaltia que ella i el va voler esperançar explicant-li la història de les grues de paper, però el nen li va respondre: "Els Déus no poden ajudar-me, jo sé que moriré demà."

El nen va morir aquella mateixa nit i Sadako es va espantar pensant que li tocaria viure igual sort, cosa que va passar el 25 d’octubre de 1955, amb només dotze anys i quan anava per la grua 644. Els companys de classe i amics de Sadako van acabar les grues que faltaven per a les 1000 i les van enterrar amb ella...

Com que, per desgràcia, Sadako no va ser la única nena que va morir a conseqüència de la radiació de la bomba atòmica, els nens van decidir fer una associació per fer-li un monument a ella i en memòria de les víctimes d’Hiroshima. En només tres anys van aconseguir prou diners i van poder fer el monument de la foto, que representa Sadako amb una grua daurada entre es braços i es diu "Monument a la Pau dels Nens".

Cada 6 d’agost, el dia de la Pau, els nens de la ciutat pengen en el monument desitjos escrits dins els ocells de paper que ells han fet.

Als peus del monument hi ha una llegenda gravada en pedra que hi diu "Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: Pau al Món."

Tu també pots fer ocells de paper, i escriure-hi el desig que tu vulguis, amb un quadrat de paper de colors.

Els pedagogs hem de facilitar moltes pajarites de paper, crear il·lusions, expectatives, és igual no acabar-les, l’important és fer el camí i donar oportunitats.

Activitats:

-Saps què és una moraleja?

La idea que vol transmetre una història; el que hem aprés després de llegir una història o un conte.

-Quina és la moraleja d’aquesta història? Segurament en trobareu més d’una:

Que si un nen no pot o té dificultats hi són els altres per ajudar-lo.

Reflexa les conseqüències de les armes nuclears i la guerra.

Els japonesos quan resen sempre demanen desitjos, però són molt treballadors, perquè se’ls puguin complir. Saben que els desitjos s’han de treballar.

A la classe en Cristian ens ha ensenyat a fer ocells de paper i hi hem escrit un o dos desitjos a dins. Aquests dies hi pensem i ens esforcem perquè algun dia es puguin complir.

Fer una pajarita no és fàcil, no a tots ens ha sortit, però coma la història hem aprés que l’important és el camí i intentar-ho. Que no és tant important el final del treball, el resultat final, com l’esforç que fas pel camí.

Altres activitats:

-Què significa per a tu la Pau?

-Quins elements hauria de tenir un monument a la Pau?

-Ara dibuixa com t’imagines el monument a Sadako.

Visionem la pel·lícula Billy Elliot, amb la que es poden treballar aspectes emocionals, com la tolerància a la frustració, l’autoestima i la empatia, la regulació emocional i les habilitats socials. També la creativitat i la maduració i, sobretot aprenem a tenir una actitud positiva davant la vida.

Per això ens ha estat d’utilitat el següent material:

Un quadern pel professor i un quadern per a l’alumne. L’hem adaptat a les necessitats del nostre alumnat.

http://www.aragob.es/san/cineysalud/descargas/billyprofe.pdf

http://www.aragob.es/san/cineysalud/descargas/billyalumno.pdf

DINÁMICA DE LOS CÓMICS:

1. Los prejuicios.

2. Racismo en cadena.

3. El futuro del mundo.

Antes de presentar el primer cómic que hace referencia a los prejuicios, realizamos una “lluvia de ideas” entorno a este concepto. Los alumnos expresan libremente lo que les sugiere este concepto e incluso explican experiencias propias. Después realizamos la lectura del cómic y reflexionamos sobre lo que ocurre y realizamos una valoración.

De manera individual buscamos el significado del concepto de prejuicio, podemos recurrir a cualquier fuente, ya sea internet, diccionario, enciclopedia…Todos exponemos las definiciones que hemos encontrado e intentamos buscar otros conceptos que nos pueden remitir a este último. Presentamos los dos últimos cómics.

Además explicamos situaciones personales, relacionadas con el tema.

Para finalizar la actividad, los alumnos deben realizar una reflexión individual por escrito, dónde deben comentar los conceptos trabajados bajo su punto de vista en clase.

Lluvia de ideas:

- Racismo.

- No me gustan las personas que provienen de otros países.

- Intimidar a las personas.

- Que huelen mal.

- Tener una idea errónea de una persona sin conocerla antes.

- Personas de color diferente al nuestro.

- Tener algo contra la gente, también tenerle asco.

- Juzgar.

- Árabes.

- Tener miedo a lo que no conoces.

Definición de prejuicio:

El prejuicio constituye una actitud, es decir, una predisposición personal a responder de cierta manera frente a una persona, grupo o situación.

“Prejuicio es aquello que se opina sin poder justificar el por qué”.

Se trata de una resistencia al cambio, a la evolución por miedo a lo desconocido.

Vinculado a:

- La raza.

- La etnia.

- La religión.

- Orientación sexual.

- La estética.

Los prejuicios originan conceptos cómo:

- La violencia.

- Discriminación.

- Exclusión.

- Racismo.

- Machismo.

Origen de la plastilina

En 1880, Franz Kolb, amo d’una farmàcia en Munich, Alemanya, va inventar la plastilina. En aquella època Munich era un centre d’arts, i entre els amics de Kolb havia també escultors. Aquests es queixaven que l’argila que usaven per a modelar les seves escultures s’assecava de seguida i que, sobretot a l’hivern, era molt difícil treballar amb ella. Per a comercialitzar la seva invenció, Kolb va fundar una empresa i va començar a vendre la seva cridat Kunst-Modellierton ("argila artificial per a modelar") sota el nomeni "Plastilin". L’empresa encara existeix i segueix produint plastilina. La plastilina més popularitzada avui dia va ser inventada per William Harbutt, un professor d’art de Bathampton, prop de Bath, a Anglaterra, com substitut de l’argila en 1897 .

Activitat amb Plastilina

 Objectius:

 • Expressar característiques personals

 • Expressar potencials i debilitats personal

 • Deixar fluir emocions

 • Connectar al nen amb el seu procés de vida

 • Donar suport el desenvolupament creatiu a través d’activitats artístiques

 • Desenvolupar la imaginació i la fantasia creativa

 • Expressar problemes o dificultats personals

 • Expressar desitjos o fantasies

Materials:

 • Plastilinas de colors

 • Eines per modelar

 Activitat:

La plastilina al ser pastada i modelada permet expressar emocions i sentiments especialment si podem parlar amb l’alumne sobre com se sent en aquest moment. Els vam demanar que modelant ens expliquessin com se sentien, és molt important comptar amb molts colors de plastilina ja que identifiquen el seu estat d’ànim amb diferents colors.

Hola, em dic Francesc Puig Cortés i tinc 13 anys, vaig néixer el 18-9-1994, no se exactament la meva altura pero ronda mes o menys cap al 1,50m, sóc del signe del zodíac virgo i sóc una mica callat i seriós. Tinc l’habilitat de despreocupar-me en alguns moments i l’única activitat extraescolar que faig és estudi assistit i hi vaig perquè era un crèdit de l’escola que es feia després de les classes.

sóc en Francesc Puig Cortés

vaig a 2n B

de l’I.E.S Antoni Cumella

Després de llegir la història de Sadako en Cristian ens va ensenyar a fer aquestes pajarites.