Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2008.
Resumen
- 09/10/2008 16:26 - El manteniment de la vida
- 09/10/2008 16:39 - Les Funcions Vitals dels èssers vius. (1)
- 09/10/2008 17:04 - La cèl·lula animal
- 10/10/2008 10:43 - La cèl·lula vegetal
- 10/10/2008 10:54 - La Tardor
- 13/10/2008 20:03 - EL CLÍPER I EL DIRIGIBLE HINDENBURG
- 13/10/2008 20:07 - L'ACCIDENT DEL ZEPELÍ HINDENBURG
- 13/10/2008 20:11 - EMBARCACIÓ CLÍPER
- 14/10/2008 13:21 - COMARQUES DE CATALUNYA
El manteniment de la vida
Els éssers vius tenen vida,
La matèria inerta no te vida.
Són matèria sense vida: una roca, un robot i l'aire.
Les funcions vitals:
Els éssers vius tenen funcions vitals i aquestes són:
-Alimentar-se.
-Respirar.
-Expulsar productes de rebuig.
-Créixer.
-reproduir-se.
-percebre els canvis d'ambient i adaptar-se.
L'organització dels éssers vius
Els éssers vius estan formades per compostos químics que formen estructures cèl·lulars que s'uneixen formant les cèl·lules.
Les cèl·lules s'organitzen en teixits.
Els teixits s'organitzen òrgans.
Els òrgans s'organitzen en sistemes.
Les Funcions Vitals dels èssers vius. (1)
Alimentació i nutricio
Mitjançant l’ alimentació,els éssers vius incorporem substàncies del medi que ens envolta.
Les subtàncies arriben a l’ interior de les cèl.lules i es transformen per mitjans de relacions quimiques en:
- energia :necessària per dur a terme les funcions vitals.
- matèria: per créixer i reparar les parts danyades de l’organisme.
La respiració:
Amb la respiració els éssers vius obtenim l’ energia que contenen els aliments que arriben a l’ interior de les cèl.lules.
Els éssers vius (animals,vegetals, fongs i microorganismes) al respirar prenem oxígen i expulsem diòxid de carboni.
Excreció de productes de rebuig
L` alimentació i la respiració produeixen substàncies que si s’acumulen són perjudicials per l’organisme.
L’excreció és el procés pel qual aquestes substàncies de rebuig són expulsades a l’exterior.
Els animals expulsen diòxid de carboni (per l’aparell respiratori), aigua i amoniac per l’ aparell excretor.
Les plantes expulsen diòxid de carboni (durant la nit), oxígen i aigua per les fulles.
La cèl·lula animal

La cèl·lula vegetal

EL CLÍPER I EL DIRIGIBLE HINDENBURG
a) Quin tipus d'embarcació és un clipper, quan es va utilitzar i per què.
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d'aparell, bé que solia arborar aparell rodó o de veles de ganivet. Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàl·lic; de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar (amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega), l'eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega; així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana. Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit. La guerra de Secessió nord-americana comportà l'aparició d'un tipus de clíper anomenat mitjà o modificat, en què hom modificà el tipus d'aparell i la forma del buc per tal que pogués transportar més càrrega Els primers clípers foren construïts a Norfolk, Virgínia, i s'usaren molt en viatges transoceànics per a transports lleugers. Ha servit d'inspiració per a nombrosos models d'embarcacions de pesca i iots. N'és un exemple clàssic el Cutty Sark, construït el 1870, que es mantingué en servei comercial fins el 1922.
b) Quin accident va partir el dirigible Hindenburg: quan, on i per què va succeir i quines conseqüències va tenir per a la navegació aèria.
El LZ 129 Hindenburg va ser un dirigible alemany tipus zepelí destruït a causa d'un incendi quan aterrava en Nova Jersei el 6 de maig de 1937, causant la mort a un total de 35 persones. L'accident va ser àmpliament coberts pels mitjans de l'època i va suposar la fi dels dirigibles com mitjà de transport. Es va observar espurnes extenses i inermes d'electricitat estàtica (Havia agut una tempesta elèctrica i l'aire estava carregat elèctricament ). Sobtadament, es va calar foc en la part superior de la popa, estenent-se gairebé instantàniament per tot el dirigible mentre l'estructura queia lentament sobre els passatgers que saltaven des de una altura de 15m i marins que ajudaven en les maniobres. Va quedar destruït per complet en menys de 40 s i el seu esquelet va romandre llarg temps en el sòl fins que va ser venut com ferralla.
L'ACCIDENT DEL ZEPELÍ HINDENBURG

COMARQUES DE CATALUNYA




