El nostre hort

 

Activitat:

Els alumnes de 1er i 2n d’ESO de la USEEM farem un hort dins de les instal·lacions del recinte de l’institut IES Antoni Cumella.

Mitjançant la pràctica de les tècniques de conreu treballarem, d’una manera conjunta i amb una metodologia de tipus manipulatiu,els continguts de les assignatures de ciències naturals de 1er d’ESO i tecnologia de 2n.

Objectius:

1er d’ESO (El regne vegetal)

-Conèixer les característiques generals dels vegetals.

-Conèixer l’organització,les parts i les funcions vitals de les plantes.

-Identificar les carecterístiques de cada grup de plantes que permeten de classificar-les.

-Explicar el paper de les diferents estructures vegetatives i reproductores de les plantes.

-Conèixer els grups de vegetals més representatius.

-Valorar el paper dels insectes en la pol·linització i la importància de preservar les espècies vegetals.

2n d’ESO (El sector primari: Agricultura-Tècniques de conreu)

-Identificar les matèries primeres de l’alimentació i el vestit, i relacionar-les amb l’activitat tecnològica que fa possible obtenir-los.

-Reconèixer el funcionament bàsic d’obtenció de matèries primeres tèxtils i de l’alimentació.

-Prendre consciència dels canvis produïts en les necessitats humanes de l’alimentació i el vestit.

-Prendre consciència de la necessitat de cercar un equilibri entre la tecnologia i el medi ambient.

Metodologia:

Anirem treballant per unitats.

Cada unitat tindrà la seva part teòrica que es treballarà a l’aula de la USEEM i la part pràctica que s’anirà treballant a l’hort seguint els diferents passos de les Tècniques de Conreu.

Unitats:

1. Introducció teòrica al regne vegetal. Les plantes i els seus òrgans: l’arrel, la tija i les fulles.

2. Elaboració d’un mural de l’arrel i les seves parts.

3. Presentació de les eines que s’utilitzaran per fer l’hort.

4. Tècniques de conreu :

- Neteja i desbrossament del sòl.

- La llaurada

- La sembra

- El reg

- El tractament de malalties

- La collita

5. Resultat i valoracions.

EL DRAC I LA BRUIXA...

 

Hi havia una vegada un cavaller que es deia Starling, que volia rescatar a una formosa princesa que es deia Dàmaris. Aquesta princesa vivia a la muntanya más gran en un castell. Al voltant d’aquesta muntanya hi havia lava i un Drac que escupia gel.

 

La princesa Dàmaris es trobava molt solitària perquè una bruixa li va fer una maledicció. Per trencar aquesta maledicció necesitava el petò d’un cavaller, d’aquesta manera ella podria sortir d’aquell castell.

 

Hi havia una bruixa, que feia molts anys que estimava al cavaller Starling, però mai s’havia declarat degut a que no era molt bonica.

 

La bruixa juntament amb el Drac Oriol, van arribar a un acord: El Drac es podría casar amb la Princesa Dàmaris, i ella d’aquesta manera podría copiar el físic de la princesa per agradar al príncep. La bruixa va realitzar una poció de bellesa.

 

Una vegada la bruixa va convidar al príncep anar al cinema i el príncep va acceptar.    

 

Continuarà...

Khaula i Nataly

S.Jordi

 

Hi havia una vegada en un petit poble, un castell enmig d’una muntanya. Estava habitat  per la família Useem. A prop d’aquella muntanya hi vivia un Drac que llençà foc per la boca. Aquest Drac tenia una filla que es deia Irina, que era una Dragona que llençà sabó per la boca i pel cul.

 

Com que aquell Drac necessitava menjar per ell i la seva filla, anava cada setmana al poble a menjar-se el remat. Fins que un dia el Drac es va trobar que ja no hi quedava més remat. Llavors va decidir imposar un llei, per tal de seguir alimentant-se. Aquesta llei consistia en que cada setmana s’aniria menjant una persona del poble si no travava ramat. 

 

La població va realitzar un sorteig, en aquell sorteig també entrava la princesa del poble, amb tanta mala sort que en el sorteig li va tocar a ella.

L’endemà el Drac va arribar, la princesa havia d’anar a trobar-se amb el Drac, al bosc. La princesa  tota sola es va endirsar al del bosc i com que tenia tanta por... es va tirar un pet que va matar a tota la vegetació, les plantes y els arbres van care, etc...De manera que des del castell es podia observar a la Princesa.

Quan el Drac es disposava a menjarse-la, de sobte va aparèixer S.Jordi muntat en un cotxe ...li va clavar un espasa al Drac i de la sang va aparèixer un cor de xocolata . S.Jordi el va agafar i se’l va regalar a la princesa...Quan va arribar la Irina, la filla del Drac al veure al seu pare mort, ella també va morir.

S. Jordi es va donar un petó amb la princesa.

 Dàmaris i Marc

El drac

 

 

 

 

Hi havia una vegada un drac petitó, era molt respectable. Però hi havia un senyor que s’anomenava Cristian, que era molt dolent perquè secrestava a tothom. Al cap d’uns anys el drac es va fer gran.

 

El drac va conèixer a una bonica princesa que es deia Nataly, i tots dos es van enamorar. Però el pare de la princesa volia que la seva filla es casés amb el senyor dolent, el Cristian. La mare de la princesa, que es deia Noelia, estava d’acord amb que la seva filla es casés amb el Drac, perquè era molt bo i els dos s’estimaven...però el seu pare insistia. 

 

El Drac un dia va decidir que l’única solució era lluitar contra el Cristian.

-   Pimmmmmm pAMMMM pUMMMmmmmmm-. El Cristian va guanyar primer, però el Drac va treure forces i a la segona baralla, el Drac va guanyar.

-   Beeeeeeeeeeeeeeé!!!- exclamà la mare de la princesa.

-   Noooooooooooooo- Digué el Cristian.

 

El Drac li va demanar matrimoni a la princesa Nataly, però estava molt preocupat perquè en realitat no es podien casar, perquè ell era un Drac. Però va aparèixer una Fada fantàstica, que es deia Nina. Aquesta Fada va preparar un poció i li va donar al Drac perquè se la prengués. I així ho va fer el Drac...De sobte es va convertir en Brad Pitt.

 

Finalment van celebrar un gran casament, una festa al castell i van rebre molts regals dels convidats. La Noelia, la mare de la princesa, els va regalar un ferrari.

 

 

 

 Ina i Cristian

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sant Jorki

Sant Jorki era un motorista que viatjava per tot el món amb la seva preciosa moto ...buscant una mica d’acció.

Però li van dir que havia d’anar a la ciutat de Galactic City per salvar a una noi de nom Afrodita.

 

En aquella ciutat hi vivia un gos de tres caps, Snuc, que aterroritzava a tota la població. Snuc tenia amagada a una preciosa noia en una cambra secreta amb ratjos laser.

Les forces especials de Galactic City, van demanar-li ajuda a sant Jorki. Ell es va comprometre en ajudar-los però a canvi demanava una condició: que si matava al gos, es quedaria amb la noia . El agents van acceptar la seva condició.

 

Sant Jorki va anar a buscar al gos al bosc de les males meravelles on hi vivia.

 

En el bosc Sant Jorki es va trobar amb un bell amic que es deia Peter. Aquest li va demanar que li expliqués on anava i Sant Jorki li explicá la seva missió...

 

Peter li portà on podia trobar al gos per lluitar contra ell. Al cap d’unes hores ...Jorker i Peter van arribar.

 

Sant Jorki es va quedar lluitant amb el Gos Snuc, mentre Peter buscava la manera de trobar a la noia i salvar-la.

 

Quan Peter estava caminant per un passadís d’aquella terrible cova, va trepitjar una petita pedra. De sobte es va obrir una porta, situada davant d’ell. Peter de seguida va entrar i es va trobar amb uns signes  que explicaven com es podia obrir la porta de la cambra secreta, on es trobava amagada la princesa...

 

Peter va sortir ràpidament de la cova i li va dir a Sant Jorki:

 - Quan matis al Gos , del seu cor sortirà una clau...- .

Rapidament Sant Jorki va saltar molt i molt alt ...i amb un cop li va tallar els caps del Gos.

 

Va agafar la clau i va anar a la cova on estava la princesa tancada.

Quan va arribar va obrir la porta i van agafar la noia.

Tots dos es van enamorar i finalment es van casar.

 

 Oriol i Starling.

ELS NOUS CONTES DE SANT JORDI...

Activitat: La llegenda de Sant Jordi

A partir de la presentació del conte de Sant Jordi que tots coneixem... Els alumenes han de construir una nova llegenda, amb nous personatges, nous escenaris i en definitiva construir una nova història  que potser al llegir-la ens pot arribar a remetre pensar en el conte original degut a que s’han conservat alguns elements del conte original.

Primerament, es realitza una presentació de la llegenda de Sant Jordi, que es llegeix als alumnes. Després d’analitzar una mica els elements que intervenen en la historia, els alumnes creen els seus propis contes en parelles. Una vegada s’ha creat, s’identifiquen les característiques més rellevants dels principals protagonistes del conte. Finalment es creen els dibuixos il·lustratius.

L’activitat es realitzar en parelles, on el propis alumnes van tenir la llibertat d’escollir la seva parella de treball.

Objectius:

-          Impulsar la llibertat d’expressió i la creació col·lectiva .

-          Augmentar la creativitat, l’iniciativa, la motivació i crear una mirada més oberta per part de cada alumne.

-          Comprendre i transformar textos tradicionals, mostrant interès i alhora gaudir del resultat obtingut.

-          Promoure el treball en equip.

-          Produir textos escrits amb l’estil personal.

Objectius del cinema a l'aula

Integrar el cinema com a recurs pedagògic en la realitat educativa actual. Creiem necessària la presència del llenguatge de les imatges per transmetre valors, actituds, coneixements  i aprendre a ser crítics davant determinats models de comportament.

Aquest mitjà audiovisual ens permet exercitar aspectes transversals del currículum i, per les característiques del nostre alumnat, farem especial èmfasi en el treball emocional.

Finalment, valorar el cinema com una activitat que va més enllà de l’entreteniment.

 

Abans i després del visionat de la pel·lícula treballarem un dossier confeccionat per a aquell film.

 

 

Marc Ros

Em dic Marc Ros Cabrera. Tinc tretze anys i visc a Granollers.

Físicament, sóc alt, tinc els ulls verds i el cabell castany. Porto unes ulleres de color vermell. Tinc les celles juntes. Porto cueta.

Sóc un noi tímid, sóc desordenat, intel·ligent, amable, sóc amic dels meus amics, m’agrada dibuixar. De moment no sé el que vull ser de gran. No tinc cap assignatura preferida.

Sóc mogut i actiu, i em costa parar quiet. No sóc gaire bon estudiant. Molt sovint m’oblido de fer els deures. Em costa fer cas als professors, i molt sovint, s’enfaden amb mi i em castiguen. Al final, però, acabo aprovant la majoria d’assignatures. Els meus pares sovint també s’enfaden amb mi.

Intento ser amigable, però sovint acabo per quedar-me sol. Sovint no em conformo amb el que em donen, i en vull més. M’encanta la Nintendo Wii, i també la saga de videojocs de Nintendo “The Legend of Zelda”.

Tinc una conilla nana que es diu Lluna,i la vaig portar un dia a classe,i vaig fer un “Power Point” sobre conills nans.

Aquesta descripció la dedico als meus pares.

 

Sandra

 Em dic Sandra i tinc 14 anys, visc a Santa Eulàlia de Ronçana i porto 8 mesos aquí i no m’ agrada. Jo vivia a Barcelona i és el que m’agrada.

La meva mare es diu Montse, el meu padrastre es diu Juan Antoni i la meva germana es diu Andrea que és molt pesada, sempre ens estem barallant.

El meu animal preferit és el cavall i m’encanta muntar-hi, també m’agrada parlar amb els amics per el messenger però de vegades m’avorreixo, on més m’avorreixo és a casa meva ara que he conegut a noies a l’altre institut doncs quedo amb elles per Granollers fins les 9:30h que em ve a recollir la meva mare amb el cotxe.

La meva mare de vegades s’emprenya amb mi perquè no li faig cas, ara estic millor a casa, abans estava molt malament amb la meva mare.

Jo sóc una noia simpàtica, agradable, però quan algú m’emprenya doncs m’enfado molt, de vegades sóc capaç de fer moltes coses perquè quan estic molt nerviosa no em controlo. A casa meva tinc un gos i dos hàmsters.

Iria

 

Em dic Iria. Sóc alta prima i simpàtica. Em va costar una mica adaptar-me a la ussem però crec que per mi és el millor lloc on puc estar fins que estigui bé. Aquí tens una atenció individualitzada i és millor. T`ho explico perquè és difícil tenir un ritme si no fas cas a lo que et diuen. Fa un mes que no he estat a la useem i per això ara no faig molta cosa perquè he estat en un hospital perquè m’ajudessin a estar millor i ara que he tornat tothom s’ha preocupat per mi i m’han ajudat quan jo he volgut. Es mereixen més pel que estan fent per mi i pels demés.

La meva família és maca: tinc dos cosins una noia i un nen que el meu cosí es diu victor i te leucemia i que ho està passant malament però la família i jo l’estem ajudant perquè ho pugui superar. Els amics pufffff, una mica trapelles però em cauen molt bé però ara m’agrada estar a casa amb la meva família perqué així es millor per mi perquè a tota la família la trobo a faltar.

Visc a Granollers nord. Em junto en el barri de Bellavista amb els meus amics. Són la pera, però i ha alguns que no valen tant la pena. Abans vivia a Parets: era un poble petit i maco. Sempre anava al cole de Nostra Senyora de Montserrat. Anava al pavelló a fer bàsquet, m’ho passava fenomenal, però ara ja estic cansada del bàsquet i ara fa poc que acabo de acabar un curs de hip hop en el grá que és un equip juvenil per joves. Però com que no anava casi mai la meva mare va dir que per no anar et quedes aquí a casa i et desapunto. Jo a la meva vida he fet molt exercici físic, vaig anar també a les piscines perquè tinc una escoliosis però em vaig cansar. I no sé què més dir..... molts petons i molts adewsssss.........ejejejejejej xd.

Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres per al curs 2008-2009

3.3.1 Unitats de suport a l’educació especial

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.

Els professionals assignats a aquestes unitats han de prioritzar l’elaboració, coordinadament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics o adaptats que facilitin la participació d’aquest alumnat en les activitats generals del grup i l’acompanyament, quan calgui, d’aquests alumnes en les activitats a l’aula ordinària, col·laborant en el procés educatiu de l’alumnat. Així mateix, desenvoluparan activitats específiques, individuals o en grup reduït, quan els alumnes ho requereixin.

Els alumnes amb necessitats educatives especials han de formar part d’un grup ordinari.

En la presa de decisions referides a l’alumnat amb necessitats educatives especials ha de participar el professorat mitjançant els equips docents i la comissió d’atenció a la diversitat.

L’alumnat atès pels professionals de la USEE té com a marc curricular de referència amb caràcter general el mateix que s’estipula per al conjunt de l’alumnat, reflectit en el projecte educatiu. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla individual. Serà l’equip docent qui establirà els criteris treballant de manera coordinada amb la comissió d’atenció a la diversitat.

El professorat de la USEE ha de col·laborar amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria individual dels alumnes que atén i el seguiment del seu procés d’aprenentatge i ha d’aportar a la comissió d’avaluació tota la informació sobre l’evolució de l’alumne/a en aquelles àrees en què tingui una intervenció directa, aportant elements per a la valoració dels aprenentatges i el seu procés de maduresa. Així mateix, tot el professorat que imparteixi docència a l’alumne/a ha d’aportar les valoracions corresponents. La junta d’avaluació pot preveure la possibilitat de fer una sessió d’avaluació complementària per a avaluar l’alumnat atès amb professionals de la USEE.

A efectes d’aquestes instruccions, es consideren unitats de suport a l’educació especial les unitats definides com d’educació especial en l’article 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

21.4.3 El professorat d’unitats de suport a l’educació especial

En els centres que disposin d’unitats de suport a l’educació especial els especialistes assignats a aquestes unitats centraran la seva intervenció a desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible i adequat, la participació de l’alumnat de la unitat en les activitats de l’aula ordinària i del centre.

Així, aquests especialistes d’educació especial hauran de:

1. Elaborar, amb la col·laboració de l’EAP i del professorat del centre, el pla d’atenció educativa a l’alumnat de la unitat: prioritats educatives, formes de participació en les activitats de l’aula ordinària, activitats d’atenció individual o en grup reduït, criteris de seguiment i d’avaluació...

2. Elaborar materials específics o adaptats que facilitin l’aprenentatge i la participació de l’alumnat en les activitats del grup ordinari.

3. Acompanyar els alumnes de la unitat en la seva participació en les activitats de l’aula ordinària.

4. Desenvolupar les activitats específiques, individuals i en grup reduït, que els alumnes de la unitat requereixin.

5. Formular les propostes de modificació curricular, de caràcter individual i, si escau, de grup, de l’alumnat de la unitat.

6. Fer el seguiment i la tutoria individual de l’alumnat que atén.

L’atenció per part dels professionals assignats com a suport a l’educació especial s’ha de proporcionar, sempre que sigui possible i adequat en situacions generals o ordinàries, i quan sigui necessari en situacions de grups reduïts d’alumnes, en situacions d’atenció individual o en altres formes d’agrupament d’alumnat.

Els suports dels especialistes tenen la finalitat de proporcionar a l’alumnat amb necessitats educatives especials condicions adequades per al progrés en l’adquisició de les capacitats establertes en el currículum de l’etapa i per a la seva participació en les activitats generals de les aules ordinàries i del centre.

22.1.4 Educadors i educadores d’educació especial

a) Funcions

Correspon als educadors i educadores d’educació especial:

· Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits, d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres d’educació especial.

· Participar en el projecte educatiu del centre.

· Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres-tutors i els especialistes.

· Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge.

La direcció del centre vetllarà perquè el suport d’aquest personal afavoreixi el desenvolupament de l’autonomia personal i millora de la qualitat de vida d’aquest alumnat.

Jose Manuel Duarte

Hola me llamo Jose, tengo 14 años y soy de Granollers. Me gusta jugar a la psp, la wwe  y fútbol americano.

Soy un chico guapo, bajo, divertido, majo, simpático. Soy amigo de mis amigos.

Tengo una hermana de 20 años y se llama Mónica y tengo dos perros pequeños uno se llama Jou i el otro Nana.

Mi asignatura favorita es gimnasia para estar en forma.

Mi animal favorito son las águilas.

Los fines de semana salgo con mis amigos o al msn.

En este nuevo instituto no conozco a mucha gente.

 

La futbolera

Hi havia una vegada una noia molt esportista. Li agradava el futbol. Però no li deixaven entrar en el equip perquè és una noia.

La noia tenia un amic que jugava a futbol i ell podia parlar amb l’entrenador perquè la seva amiga pugués jugar a futbol. I va parlar amb l’entrenador i va poder jugar.

Després de tres anys la noia era una futbolera, la Ronaldiña, la millor jugadora de futbol, la que més gols marcava en tots els partits que feien al camp de futbol.

I mira que era difícil marcar gols però ella els marcava.

Al cap dels anys li van anar donant copes de guanyadora perquè això era ella: una guanyadora, la Ronaldiña, la nena de divuit anys, la millor jugadora de nois i de noies.Per sempre ella va viure el futbol com la seva gran passió, la de la Ronaldiña, la millor de totes.

Cristian Maldonado.

Cristian Maldonado

                                     

 

Descripción de Cristian

 

 

 

Mi nombre es Cristian, tengo 12 años y vivo en Lliçà de Munt.

Físicamente soy un poco bajito, delgado,  tengo los ojos marrones y el pelo negro. Soy feo para algunos y guapo para otros.

 

 

Mi carácter es bueno pero me enfado por nada, me considero buena persona, soy simpático, hago amigos con facilidad, soy movido y activo. Me gusta contar chistes y soy gracioso. Dicen que dibujo muy bien, aunque yo creo que  ahora ya no dibujo igual de bien que antes.

 

 

No me gusta hacer los deberes y de vez en cuando me porto mal, digo muchos tacos, en ocasiones me pongo un poco nervioso y cabezón porque no hago lo que me gusta.

 

Me gustan un montón los animales sobre todo los reptiles. Hace poco tenia una iguana en mi casa pero se murió, porque estuvo unos días sin bombilla, que era para calentarla. También me gustan los pájaros sobre todo los periquitos y los loros, porque son increíblemente bonitos y aprenden a hablar, porque son muy listos.

 

Yo vivo en un piso  con mi madre, que se llama Marga, con mi padrastro que se llama Pedro y con mis dos hermanas gemelas que se llaman Carol y Irene, ellas tienen 10 años.

 

Mi padre se llama Toni  y vive con su pareja Doris, ella tiene una hija mayor que yo.

Ellos viven en una casa que esta en Montcada.

 

Tengo muchos amigos, tanto en Lliçà como en mi nuevo cole, que hace poco que me han cambiado, y estoy aquí hace dos semanas. Algunos de mis amigos se llaman, Andriw, Pol, Máximo y Alex. Todos son de mi antiguo instituto menos el Alex que lo he conocido en el nuevo instituto que estoy ahora.

 

Estoy en una clase que se llama USEEM y tengo tres profesoras que se llaman: Noelia, Dàmaris y Eva y me caen muy bien. En la clase hacemos trabajos en el ordenador, muñecos de plastilina,  manualidades, y aparte de esto, intentamos trabajar todas las materias.

 

En este nuevo instituto me encuentro bastante bien, porque como mas, trabajo más e intento portarme mejor todos los días.

 

Us hi esperem!

Benvinguts a aquest bloc que avui comença!

Som de la USEEM de l’IES Antoni Cumella.

Des d’avui volem compartir amb tots vosaltres les nostres experiències, vivències i activitats.

Aquest projecte neix de la motivació de cadascun dels membres de la USEEM  i de construir tots plegats un lloc on poder publicar el nostre treball i rebre suggerències.

Som dues psicopedagogues i una educadora social.

Els alumnes som:

Francesc, Iria, Marc, Cristian, Sandra i Jose.

 

Esperem que poc a poc i amb la vostra col·laboració anem construint aquest racó per a tothom que vulgui participar.